En veritat hi ha moments en els que hem de estar sols, pensar, plorar, recapacitar... El problema d'això es que a vegades li dediquem massa temps... Ahí es on ens amarguem més. La vida te coses bones i coses roines... Això es inevitable... Però hem d'intentar vore-ho d'un altra mena... Si pensem en les coses bones que encara ens queden, segur que alguna en topetarem... I si pensem en les roines, també... Però si tot lo bó que tenim no ho aprofitem... Acabarà sent roin també, pensa que la vida passa... No hi ha que desaprofitar res i lo bó menys!!! Així que, pensa en les coses bones que queden, viu-les!!! Durant el día, fes-ho així!!! Està clar que no podem estar les 24 h. passant del que ens pugui estar passant... Tots arriba un moment que caem... Uns avans i uns després... No demane a ningú que oblide els problemes, perquè aquests no desapareixeran... A més, no es bó passar d'ells... Només demane que aprofiteu les coses bones que teniu... I no les malgasteu... Perquè hi ha coses que no tornen... Que o les fas en ixe moment... O no res...

En verdad hay momentos en los que tenemos de estar solos, pensar, llorar, recapacitar... El problema de esto es que a veces le dedicamos demasiado tiempo... Ahí es dónde nos amargamos más. La vida tiene cosas buenas y cosas malas... Esto es inevitables... Pero tenemos de intentar verlo de otra manera... Si pensamos en las cosas buenas que aun nos quedan, seguiro que alguna encontraremos... Y si pensamos en las malas, también... Pero si todo lo bueno que tenemos no lo aprovechamos... Acabará siendo malo también, piensa que la vida pasa... No hay que desaprovechar nada y lo bueno menos!!! Así que, piensa en las cosas buenas que quedan, vivelas!!! Durante el día, hazlo así!!! Esta claro que no podemos estar las 24 h. pasando de lo que nos pueda estar pasando... Todos llega un momento en que caemos... Unos antes i otros después... No pido a nadie que olvide los problemas, porque estos no desapareceran... Además, no es bueno pasar de ellos... Sólo pido que aprovecheis las cosas buenas que teneis... Y no las malgasteis... Porque hay cosas que no vuelven... O las haces en ese momento... O nada...

Recordant cançons i més cançons, venen a la memòria moltíssims records...  D'aquells temps quan erem tots una mica més feliços... Quan les preocupacions que teniem es solucionaven de seguida... Quan venia gent nova a la penya i les tres amigues de turno es pegaven per el xic nou... Quan aquella persona et veia trista i es posava damunt d'una banqueta a ballar i a fer el mono per a que tu rigueres... Quan les converses telefóniques eren diàries i llarguíssimes... (Després venia la factura ) Quan tot era tan fàcil... Quan ni ens adonàvem de que el temps... Passa volant!!! Si, es així el temps no perdona... Passa... Molt ràpid... I aquí en aquet punt que te'n adones es quan les preocupacions que avans eren petites, es fan una muntanya... Penses fins l'impensable!!! Alguns més que altres... El positivisme passa a ser pesimisme... Penses que no has de perdre ni un segon més de la teva vida... Que si no fas ara certes coses, després no podràs fer-les... Que si ara no dius el que penses, després serà tard per fer-ho... Que si ara no prens les rendes de ta vida, no es sap com acabaràs... Que si tu no fas res per tu, no ningú ho farà...

Està clar que queda molt de temps per davant. Però cada volta passa més de pressa... I més... I es inevitable imaginar-te en el teu futur! I això a alguns els fa passar molta por... Ningú sap com serà la vida de la gent d'ací uns anys... (I si algú ho sap que me diga qui es el Rappel que li ho ha dit!!!) Els fets que es facen són molt importants perqué marquen ta vida... No mai es pot tornar enrere, a vegades es fan les coses bé i d'altres es fan malament... Som humans!!! Tenim errors i quasi tots tenen remei. Però com una persona sempre em dia: "Tot en esta vida te el seu costat bó". I si, es veritat, dels errors aprenem moltíssim. Encara que a vegades siga irremediable tornar-los a cometre...

Aiii... Mare... Quin testament només per una cançoneta!!!

Espere que açò li servisca a algú...

Mírate detras de el pantalón... Tócate el bolsillo a ver si estoy... Que hoy también me vas a dar la espalda... Por entre el ojal de tu boton... Quepo cuando estoy de mal humor... Y oigo mas de cerca lo que piensas... Dime cuanto tengo que gritar... Para que me escuches de verdad... Y dejes de una vez ya de ignorarme...

(La Sexta Duda - Pulgarcito y una Mujer)

Me marcho, ahí te dejo con tus dudas... Midiendo la mentira y la verdad... Y que otra boca te responda esas preguntas...

Yo te quise, eso no puedo negarlo... Que tu cuerpo fue paisaje de mi ayer... Yo bebí tanta esperanza de tus labios... Yo que hallé tantos tesoros en tu piel... Y tus dudas van abriendo mis heridas... Y aunque nadie me ha enseñado a maldecir... Hoy lo siento vengo a darme por vencida... Y me quedan tantas horas por vivir...

(La Sexta Duda - La Sexta Duda)